Mostrando entradas con la etiqueta Cuentos argentinos en catalán. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Cuentos argentinos en catalán. Mostrar todas las entradas

No gemegues - Marcelo Juan Valenti


Texto en español en Poemas de Marcelo Juan Valenti

Traducido al catalán por Pere Bessó.


No gemegues,

els trens passen lluny

i la nit no perdona.

El dolor se n’anirà amb el fred.

Dormen els altres

bressolats pel vaivé de l’escaló fluix.

No deixes de respirar,

encara que tremoles.

Arriba per aquesta via la mort

i la barrera està alçada.

Incondicionals - Danik Lammá



Texto en español en Una Rioplatense en Asturias: "Incondicionales".

Traducido al catalán por Isabel María González.

Amb Sancho Panza he recorregut camins intricats, sense desassossecs. Ell tot ho feia possible. Era el terrissaire de les conques dels meus ulls buits captaires de llum i esclaus de l'oblit Va ser la meva guia, és el meu amic i ara és quan toca fer-li costat. El sostinc mentre li murmuro a cau d'orella: —Borden Sancho, seguim junts, company— I el veterinari, acaba el seu treball.

Danik Lammá

Aurora - Danik Lammá


Texto en español en Una Rioplatense en Asturias: "Aurora".

Traducido al catalán por Isabel María González.

Era un clon de La Bella Dorment. Vaig vetllar el seu son nit i dia pregant perquè es despertès, perquè tornès a la vida, els ulls de saltimbanqui, la pell de maniquí. Fora massa jove per a morir.
Fins que una matinada, impulsà una mà per a aferrar-se a la meva. No hi va haver res més a fer. La vaig abraçar i partírem cap a la llum.

Danik Lammá

Ensalada Perrault - Danik Lammá




Texto en español en Una rioplatense en Asturias: "Ensalada Perrault".

Traducido al catalán por Isabel María González.


—No teníu por, princesa— diguè la malvada reina a la joveneta de pell tersa i suau - alhora que li oferia una poma d´aparença deliciosa i la perseguia desplaçant-se a gran velocitat sobre el bolígraf blau.
La doncella s´esmunyia fent saltets, amagant-se entre les lletres del text. Temia arribar al final i acabar caient pel precipici. Abans d´arribar a l´ultima línia es va subjectar amb força al marge del full i cridà: Prou, majestat! Us heu confòs, jo sóc la Blancaneus! Us recomano que resteu en el vostre conte, ja sou a prop del final! Si avanceu a la següent pàgina, el llop us menjarà.

Danik Lammá

Welsh Mountain - Danik Lammá



Texto en español en Una Rioplatense en Asturias: "Welsh Mountain".

Traducido al catalán por Isabel María González.

Durant mesos van mantenir la seva esposa clonada amb vida artificial, degut a una malatia progressiva pulmonar. Fins que el catorze de febrer de 2003 decidiren sacrificar-la.
Des d´aleshores el marit odia Sant Valentí i segueix belant per la Dolly.

Danik Lammá

L’oblit fatal - Martín Gardella



Texto enespañol en Microficicones: "El olvido fatal".

Traducido al catalán por Victor Lorenzo Cinca.

Es van apagar els llums de l’escenari i un aplaudiment perllongat va trencar el silenci de la sala. El jove mag acabava de desaparèixer en escena davant l’absorta mirada del públic, consumant una il·lusió inexplicable i mai abans aconseguida. Va ser l’última funció de l’il·lusionista, que mai va aconseguir recordar la segona part del truc.

Martín Gardella

Aquesta canalla - Matías Orta


Texto en español en Químicamente impuro: "Estos chicos".
Y en La Abadía de Carfax: "Estos chicos".

Traducido al catalán por Víctor Lorenzo Cinca.

La Julia escurava els plats quan va escoltar un crit que venia de dalt.
La Laureta, pensà.
A l’entrar a l’habitació de la nena, s’hi va trobar el desastre.
La Laureta, agenollada al terra encatifat, descarregava martellades sobre les restes del nou gatet.
- Laura Antonia Pelletieri! Em faràs tornar boja!
La nena va deixar anar el martell, va retrocedir a quatre grapes, i va posar cara de “jo no he fet res”.
- No m’ho puc creure –cridà la Julia-. Una altra vegada igual? No m’escoltes quan et parlo?
La Laureta restà en silenci.
No, és clar. Tu no tens ni idea de quant valen aquestes catifes! Et vaig dir que podies ofegar-los amb bosses de nylon.
- Això és avorrit –va dir la Laureta-. Els animals tarden a morir i no hi ha sang.
La Julia va esbufegar i digué:
- Jo, a la teva edat, preferia les tortures. I lentes. Però ara la canalla ho vol tot ràpid, i amb sang. O vosaltres sou molt ansiosos o jo m’estic fent vella.

Matías Orta

Le Cirque Rouge - Martín Gardella


Texto en español en Cultura back: "Le Cirque Rouge".
Y en Letra de Chile: "Le Cirque Rouge".

Traducido al catalán por Víctor Lorenzo Cinca.

La caravana del circ arribà al poble avorrit, anunciant un espectacle diferent. Entre el show de malabaristes i les bromes del vell pallasso, es presentava, al cercle d’arena, un autèntic vampir. El seu número consistia en fascinar un nan, per després beure la sang del seu coll., davant de la mirada magnetitzada del vilatans. La rutina era esgarrifosa, però molt original. L’èxit del show fou tan contundent, que el circ va haver d’allargar la seva estada durant tota la temporada. Però, per desgràcia, l’estoc de nans es va acabar molt ràpidament, i a les següents funcions, el pàl·lid artista va haver de sotmetre a la seva rutina tots i cadascún dels companys del circ, inclosos l’amo i els membres de l’orquestra. Sense música ni presentador, l’exitós vampir anuncia l’espectacle d’aquesta nit amb una novetat. Per primer cop, sol·licitarà la col·laboració gentil i desinteressada d’algú del públic.

Martín Gardella

Tancament - Claudia Cortalezzi


Texto en español en Acomodando palabras: "Encierro"
También en Breves no tan Breves: "Encierro"

Traducido al catalán por Victor Lorenzo Cinca

Es va treure les sabates i les va posar a la bossa.
Va caminar descalça fins a la cuina, que el vell no l’escoltés, i al passar va fer-li una ullada: escarxofat a la seva butaca davant de la televisió, els ulls clucs, la pipa li penjava dels pestilents bigotis grogosos.
“Et tindrá com una filla”, li havia dit la seva mare. I no es va equivocar.
Però mai més em posarà en aquella repugnant sala, es va dir ella. Mai.
Ja a la cuina va obrir el gas i, camí de la porta del carrer, el va mirar per últim cop: ni se n’havia adonat.
Ara al camí, es va calçar les sabates.
El cor li bombejava amb tanta força que tot just podia aguantar la clau. La va apretar amb les dues mans i li va caure la bossa.
I, abans que pogués posar la clau al pany, el vell ja la havia agafat dels cabells, arrossegant-la cap dins.

Claudia Cortalezzi