Aquesta canalla - Matías Orta

Texto en español en Químicamente impuro: "Estos chicos".
Y en La Abadía de Carfax: "Estos chicos".

Traducido al catalán por Víctor Lorenzo Cinca.

La Julia escurava els plats quan va escoltar un crit que venia de dalt.
La Laureta, pensà.
A l’entrar a l’habitació de la nena, s’hi va trobar el desastre.
La Laureta, agenollada al terra encatifat, descarregava martellades sobre les restes del nou gatet.
- Laura Antonia Pelletieri! Em faràs tornar boja!
La nena va deixar anar el martell, va retrocedir a quatre grapes, i va posar cara de “jo no he fet res”.
- No m’ho puc creure –cridà la Julia-. Una altra vegada igual? No m’escoltes quan et parlo?
La Laureta restà en silenci.
No, és clar. Tu no tens ni idea de quant valen aquestes catifes! Et vaig dir que podies ofegar-los amb bosses de nylon.
- Això és avorrit –va dir la Laureta-. Els animals tarden a morir i no hi ha sang.
La Julia va esbufegar i digué:
- Jo, a la teva edat, preferia les tortures. I lentes. Però ara la canalla ho vol tot ràpid, i amb sang. O vosaltres sou molt ansiosos o jo m’estic fent vella.

Matías Orta