Amb Sancho Panza he recorregut camins intricats, sense desassossecs. Ell tot ho feia possible. Era el terrissaire de les conques dels meus ulls buits —captaires de llum i esclaus de l'oblit— Va ser la meva guia, és el meu amic i ara és quan toca fer-li costat. El sostinc mentre li murmuro a cau d'orella: —Borden Sancho, seguim junts, company— I el veterinari, acaba el seu treball.
No hay comentarios:
Publicar un comentario